¿qué causa la órbita elíptica y la aceleración y desaleración?

Kepler va formular aquestes... lleis? osigui que Kepler va dir que les órbitas de los planetas eran elípticas y que por eso, la consecuéncia era la aceleración y desaleración de estos mismos, crec què és perquè avera tots els planetes giren entorn el sol, el sol es troba en algun punt de l'òrbita elíptica de cada planeta, això explica la velocitat irregular dels planetes, ja que indica que els planetes es mouen més ràpid com més aprop del sol estiguin, ja que tenen més temperatura, osigui més energia cinètica?

Bon dia,

primer de tot, deixam felicitar-te per la resposta donada: has fet allò què demanava, és a dir, pensar amb les teves pròpies eines.
I d'això es tracta, de provar a reflexionar envers els problemes plantejats, com ho podria, en el seu moment, haver fet el Kepler, el Galileu, l'Aristòtil o, fins i tot (si algú arriba), el propi Newton.
Totes les preguntes plantejades són obertes, és a dir, poden admetre diferents opinions, sempre que, aquestes, estiguin justificades.

Ara bé, la resposta, des de el punt de vista de la ciència actual no és correcta. M'explicaré, el que vosaltres podeu, al menys, alguns de vosaltres, entendre per energia cinètica, consisteix en una relació de proporcionalitat entre aquesta, la massa d'un cos i la seva rapidesa (E_c=1/2mv²).
Per aquest simple motiu, si suposem la massa de qualsevol cos costant (per exemple, la Terra), llavors tenim que, l'augment de la velocitat (com molt bé has dit, deduïda de la segona llei de Kepler), te com a conseqüència un increment positiu de la energia cinètica.
Però aquesta acceleració no es produeix per un augment de temperatura, ben be és causada per la pròpia massa del Sol (i, com veurem, la raó profunda d'això, ni tan sols el Newton la podia saber). L' anglès la va quantificar -no explicar- mitjançant la llei de gravitació universal.
Cóm? Per què? Coses, totes elles, per explicar en la classe d'avui, però, per fer cinc cèntims, aquesta massa solar produeix una deformació en allò, avui dia, conegut pel nom de continuu espai-temps.